मधुसूदन पतकी
*आंबील ओढावरच्या मंडळींच्या मतांवर लोकप्रतिनिधींना शासकीय; मोठे बंगले मिळतात . ओढ्यावरची मंडळी रात्रीत बेघर होऊ शकतात. पण स्वतःची बे एक बे , दुने चार अशी घरे असलेली मंडळी ; तुझं ते माझं आणि माझं ते माझ्या बापाचं म्हणत निवांतपणे शासकीय निवासस्थानात राहू शकतात .
लोकसेवक .या शब्दाची सुरु असलेली चेष्टा राजकारणात समाजसेवक नामक मंडळी गेल्या पासून सुरु झाली . लोकशाहीत जनता आपले प्रतिनिधी शासनासाठी निवडून देतात .सर्वसामान्यांचे प्रश्न , योग्य ते कायदे , कल्याणकारी राज्य चालवणे ही त्यामागची संकल्पना . मंडळी जनतेसाठी आपला वेळ देतात . बुद्धी वापरतात. एकाअर्थी ते सत्तेचे उपभोगशून्य स्वामी ; अशी भाबडी भावना विचारात घेऊन या शासनकर्त्यांना म्हणजेच लोकप्रतिनिधींना सोयी सुविधा पुरवल्या . मंत्रिमंडळातल्या अशा महान व्यक्तींना तर उत्तम निवासस्थानापासून स्वतःच्या सचिवा पर्यंत अनेक सुविधा पुरविल्या जातात. याबाबत कोणाचा आक्षेप असण्याचे कारण नाही. मात्र कालांतराने जनतेच्या पैशातून मिळणारी ही सुविधा , आपल्या तीर्थरूपांची जहागिरी आहे , अशा थाटात ही मंडळी त्या सेवा, सुविधांवर हक्क सांगायला सुरुवात करतात.
दोन दिवसांपूर्वी पुण्यातल्या आंबील ओढ्यावरील किंवा काठा जवळच्या ,कायद्यात नसलेल्या म्हणजेच अतिक्रमणात घरांची पाडापाडी झाली . अत्यंत सामान्य हातावर पोट असलेली ही मंडळी होती . नोटीस, बाळाचा वापर ,दहशत मोठ्या यंत्रणेचे सहाय्याचा वापर करून रात्रभर तणावात असलेल्या या मंडळींच्या घरावर सकाळी, सकाळी अक्षरशः बुलडोजर चालवण्यात आला . या सगळ्या प्रकारावर टिकाटिपणी सत्तारूढ आणि विरोधकांत टीकाटिपणी झाली.आरोप-प्रत्यारोप केले गेले . पण ज्यांची घरं पडली ती सगळी मंडळी रस्त्यावर आली . कसं का होईना अगदी अतिक्रमण करून का होईना कसं तरी एक घर त्यांनी बांधलं होतं .आणि ते त्यांच्याकडून हिरावलं गेलं.
घटना दुसरी . दोन दिवसानंतर राज्याच्या उपराजधानीत भ्रष्टाचाराच्या गंभीर आरोपावरून राजीनामा द्याव्या लागलेल्या माजी गृहमंत्री अनिल देशमुख यांच्या घरावर छापा पडला . तसा तो मुंबईत त्यांच्या खासगी सदनिकेवर ही पडला . त्यानंतर त्यांना तपास यंत्रणेनी चौकशीसाठी हजर राहण्याची नोटीस दिली. चौकशीसाठी संबंधित कार्यालयात जाण्यासाठी हे महाशय शासकीय निवासस्थानातून बाहेर पडले. म्हणजेच अनिल देशमुख यांच्याकडे ज्ञानेश्वरी हा शासनाचा बंगला ताब्यात होता, आहे. श्री.देशमुख यांचे नागपूर, मुंबई इथं घर आहेत. आणिक कुठे, किती आहे ते माहिती नाही . त्यांचा मुलगा मोठा उद्योजक आहे .त्याचे कोलकत्त्यात ऑफिस आहे . सहाजिकच त्याचंही नागपूर-मुंबई वा अन्य ठिकाणी घर असू शकते. त्यांची किती घर असावीत, व्यवसाय कुठला असावा याबद्दल आमचे काहीच म्हणणे नाही .मात्र राजीनामा दिल्यावर गृहमंत्र्यांसाठी राखीव असलेल्या निवासस्थानातून आपण आपले सामान आवरून बाहेर पडणे याला नैतिक,ता प्रामाणिकपणा म्हणतात . शासनाचे घर सोडण्याचे नैतिक कार्य जी मंडळी करत नाहीत त्यांनी तपास यंत्रणेकडे जाऊन आपल्या या अप्रामाणिकपणा बद्दल सर्वप्रथम नैतिकतेने दिलगिरी व्यक्त करणे अपेक्षित आहे . अर्थात राजीनामा दिल्यावरही इतके दिवस शासकीय घरे , बंगले यांच्या ताब्यात राहतातच कशी ? त्याला अतिक्रमण म्हणत नाहीत का ? रहायला घरं असताना ही शासकीय घरे ताब्यात ठेवण्याच्या मनोवृत्तीला काय म्हणायचे? या प्रश्नांना त्यांच्या पाठराखण करणाऱ्या महान लोकप्रतिनिधींनी उत्तर द्यायला हवीत.
पुढे विषय असा आहे राज्यपालांकडे जी बहुचर्चित यादी आहे .ती त्यांनी दाबून ठेवली. याचे कारण महाविकास आघाडीचे सरकार जाणार असून भाजपचे सरकार येईल व त्यात भाजपचे 12 आमदार नियुक्त करता येतील असा एक विचार किंवा टीका होत आहे . सत्यता काय, नियम काय या खोलात न जाता याच चालीवर असे म्हणावेसे वाटते की , श्री.अनिल देशमुख यांनी शासकीय बंगला सोडला नाही याचे कारण आपणच पुन्हा गृहमंत्री होणार आहे. तरी या ज्ञानेश्वरी गृहाचा त्याग का करायचा ;असा विचार असू शकतो का ? याही दाबून ठेवणे जेवढे अयोग्य, अनैतिक असेल तेवढाच बंगला दाबून ठेवणे ही अयोग्य , अनैनिक आहे . ( लोकांचे मत:प्रथम डॉ. कलाम यांचा आदर्श घ्यावा सर्व राजकारण्यांनी)
जाता जाता गावोगावच्या आंबील ओढावरच्या मंडळींच्या मतांवर लोकप्रतिनिधींना शासकीय; मोठे बंगले मिळतात . ओढ्यावरची मंडळी रात्रीत बेघर होऊ शकतात. पण स्वतःची बे एक बे , दुने चार अशी घरे असलेली मंडळी ; तुझं ते माझं आणि माझं ते माझ्या बापाचं म्हणत निवांतपणे शासकीय निवासस्थानात राहू शकतात. गरीब बिचारी जनता रेड्यामुखीची ज्ञानेश्वरी थोडीच सोडून घेऊ शकते.!
.
मधुसूदन पतकी